Solís: Un convidat inesperat que confia fer del 2025 el seu any

Hoy a las 12:30 AM

Míchel el va fer entrar a mitja segona part perquè el que veia no li agradava. L'Alabès opositava cada vegada més a castigar la inofensivitat gironina i el tècnic, no és que no confiés a guanyar el partit, sinó que fins i tot veia perillar el punt del 0-0. Així ho va reconèixer al final del partit. «He fet entrar Solís per mantenir el 0-0. No ha sortit a la mitjapunta per guanyar el partit, sinó per no perdre'l», deia. I coses del destí, el colombià va saber aprofitar un regal de Diarra -ja es triga a enviar-li una panera- per fer el gol de la victòria gironina en l'única rematada a pals de l'equip. John Solís, doncs, es va convertir en el protagonista inesperat i en l'heroi d'una victòria que acosta l'equip a només dos punts de les posicions europees. «M'ha tocat a mi. L'havia de marcar per tot l'esforç que havia fet l'equip fins llavors», explicava Solís, al final del partit. Estava content com un gínjol. Només faltaria. Acabava de donar la victòria a l'equip amb, no només el seu primer gol amb el Girona, sinó el primer de la seva carrera professional, perquè a Colòmbia, amb Atlético Nacional, no n'havia fet cap.