Àngel Mullera: «M'encantava el futbol, però amb l'atletisme he complert somnis»
11/11/2024 03:02 AM
El calaix de la memòria sempre guarda un racó per endreçar-hi els records més especials. L'exatleta Àngel Mullera (Lloret de Mar, 1984) en té un de ben present. Per més que passi el temps, sempre rememorarà amb tota mena de detalls el 8 de juliol del 2012. «És un dels moments més importants de la meva vida», etziba. Aquell dia d'estiu, a Mataró, tenia una missió. «Havia de guanyar». El botí era llaminer: la classificació pels Jocs Olímpics de Londres. «M'ho jugava tot a una carta i ho vaig aconseguir. Havia de baixar de 8:18, vaig córrer un segon més ràpid i vaig guanyar. Recordo l'explosió d'alegria, celebrar-ho amb els meus amics, que m'havien vingut a veure sense que jo ho sabés... Tot plegat va ser especial». Un punt d'inflexió absolut. Vital i professional perquè aquell dia, a Mullera li va canviar la vida. Especialista en 3.000 metres obstacles (va ser tres vegades campió estatal d'aquesta modalitat) i participant en proves de renom a nivell estatal i internacional, la carrera del lloretenc va ser una muntanya russa. Aquell marrec que volia ser futbolista, que marcava més gols que ningú i corria com un llampec, va complir el somni de viure en primera persona uns Jocs, però també va patir, i de quina manera, la xacra del dopatge.
