José Manuel Embela: «Al Figueres hi vaig viure els millors anys de la meva carrera»
Hoy a las 12:31 AM
«El nostre cognom ve d'allà, de l'Empordà. T'hi sentiràs com a casa». Amb 21 anys, José Manuel Embela i Pi (Barcelona, 1972) va fer les maletes i deixar la zona de confort al seu poble, Altura (Castelló), per acceptar una oferta del Figueres i aterrar d'on era originària la família de la seva mare. S'havia inflat a fer gols al Terol, a Tercera, i havia cridat l'atenció del Saragossa i algun altre equip, però la proposta per jugar a Segona B d'un Figueres, que acabava de baixar de Segona A, el va convèncer. Aquell «sí» li canviaria la vida perquè a l'Alt Empordà, hi viuria «els millors anys» de la seva carrera esportiva. Tant, que malgrat haver passat ja dues dècades, encara té la recança de saber què hauria passat si hagués refusat l'oferta del Màlaga i s'hagués quedat més temps a Vilatenim. Allà hi va viure gairebé de tot. Des de dues fases d'ascens a Segona A fallides contra Getafe i Atlètic de Madrid B el 1994 i el 1996, fins a una victòria als penals contra el primer equip del Barça de Cruyff a la Copa Catalunya. «Vaig marcar el meu a Lopetegui», recorda cofoi. I tot, mentre descobria les Roses, Cadaqués i altres «racons preciosos» amb la seva dona Elvira i el seu fill gran i feia amistat amb Ferrer, Curós, Márquez, Gratacós o Bernal. "Només gardo tres samarretes de futbol: «La del València, la de Guinea i la del Figueres amb el dorsal 9», diu deixant clar el seu sentiment figuerenc.
