Girona-Baskonia: Per alimentar el somni calen més grans «passets»
Ayer a las 12:31 AM
rci Amb poc més d'un mes, Moncho Fernández ha canviat la cara al Bàsquet Girona. El primer dia a Fontajau, durant la presentació, el gallec va voler deixar ben clar que ni tenia cap vareta màgica ni feia miracles, però que intentaria capgirar la dinàmica negativa d'un equip deprimit que col·leccionava decepcions i encadenava toves contra el rival que fos. Ja podien ser lògiques contra equips de la part alta com el Madrid (95-67) o el València (98-78) com inesperades, davant rivals de la mateixa lliga que els gironins com l'Andorra (85-98), el Granada (52-82) o el Corunya (81-98). A partir d'aquí i després de fer creure al vestidor que no estaven morts malgrat les derrotes a Lugo (77-74) i Saragossa (96-68), el Bàsquet Girona ha revifat. L'equip no només demostrar tenir caràcter per guanyar a la pista del Lleida (85-90), sinó que també va ser capaç de carregar-se el Barça a Fontajau en una victòria èpica (91-90). Un triomf d'aquells que poden de suposar un punt d'inflexió i que, ben segur, que haurà donat una cisterna gegant de moral i confiança als jugadors. I d'oxigen també, perquè ara l'equip ja no és cuer en solitari. A partir d'aquí, la reflexió per als aficionats més optimistes que ja ho veuen tot arreglat és clara i la feia Fernández abans-d'ahir a la sala de premsa. «La millor manera de rebaixar l'eufòria és mirar la classificació». Perquè sí, tot i el ruix de bones sensacions que han inundat Fontajau arran de les victòries el Lleida i el Barça, la realitat diu que el Bàsquet Girona continua cuer. Amb les mateixes victòries que Granada i Corunya, però últim. I és que, els gironins tenen molta feina per fer encara per arribar a la riba després d'un començament de temporada deficient. «Només hem fet petits passets». Això sí, una victòria avui podria fer sortir els gironins del descens si el Corunya perd avui a Lugo, perquè el Granada ja va caure ahir a València.